Inici de sessió d'usuari

1 molècula sintètica inhibeix tumors
Edició/ 2 de Març de 2012

nvestigadors de la UAB i del CSIC han sintetitzat una molècula al laboratori que activa de manera eficient i controlada la resposta immunològica contra la proliferació de tumors. En experiments realitzats amb ratolins, l’administració de la molècula redueix dràsticament la formació de metàstasis als pulmons en un model de melanoma. La revista The Journal of Immunology ha publicat la recerca i la destaca com a una de les contribucions científiques més importants.

Un tipus de glòbuls blancs, els limfòcits iNKT (de Natural Killer T Cells), lluiten contra les infeccions i contra els tumors alliberant unes proteïnes, les citocines, que activen la resposta immune, destruint les cèl·lules infectades o malignes. Per fer-ho, han de rebre un senyal d’activació. Uns receptors específics en la seva superfície actuen com a interruptors: activen el limfòcit quan se’ls acobla algun antigen, alguna molècula que dona el senyal d’alarma. Per tal de forçar aquesta resposta immunitària de manera artificial, fa anys que els científics treballen amb un glicolípid, anomenat alfa-galactosiceramida, derivat d’una molècula aïllada a les esponges marines Agelas mauritianus. El glicolípid s’acobla als receptors i desencadena la resposta immunològica, però en proves clíniques els resultats terapèutics no han estat prou bons. És massa potent, activa els glòbuls blancs de manera desenfrenada i desencadena una tempesta incontrolada de citocinesque, si bé no afecta la salut del pacient, manca d’activitat antitumoral apreciable i d'utilitat terapèutica.
 
Investigadors de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB, liderats pel professor Raúl Castaño, en col·laboració amb l’investigador de l’Institut de Química Avançada del CSIC Amadeu Llebaria, i amb la participació de científics de l’Instituto de Salud Carlos III, de la University of Southern California (EUA), i de La Jolla Institute for Allergy and Immunology (EUA), han dissenyat i sintetitzat una molècula molt similar a la alfa-galactosiceramida, però amb petits canvis en la seva estructura que modifiquen el seu comportament. La molècula, anomenada HS44, s’enganxa molt bé als receptors dels limfòcits iNKT, però es dissocia més ràpidament. Això redueix la seva potència i permet que activi de manera eficient i controlada la resposta immunològica.
 
La nova molècula HS44 ha estat provada en ratolins on s’ha transferit un melanoma agressiu que fa metàstasi als pulmons, un model per a l’estudi del càncer en humans. Els resultats han estat concloents: inhibeix la metàstasi als pulmons. A més, redueix la possibilitat de que s’estimuli una resposta autoimmune perjudicial per a l’organisme i, segons la via d’administració, pot provocar una resposta immunitària adequada per al tractament d’infeccions microbianes com a adjuvant a les vacunes. Aquest resultats suggereixen una possible aplicació terapèutica en el futur.

La recerca ha estat publicada a la darrera edició de The Journal of Immunology, i ha estat destacada per la revista com a una de les principals contribucions científiques, a la secció In this issue.

Font i fotografia: notícia de www.uab.cat  29/02/2012

Comparteix