Inici de sessió d'usuari

El Congrés ha donat llum verda a la llei que regula el crowdfunding
Edició/ 17 de Abril de 2015

El Ple del Congrés va aprovar aquest dijous de forma definitiva el projecte de llei de Finançament Empresarial, que regula noves formes d'accés al crèdit com el crowdfunding, després de passar pel Senat, on el text ha quedat modificat per una vintena d'esmenes, la major part del PP juntament amb un parell de CiU.

Els diputats han debatut  per última vegada sobre aquesta norma, que va ser aprovada pel Consell de Ministres a principis d'octubre i va sortir de la cambra baixa el 7 de gener, on va obtenir el suport de PP, UPyD, CiU i el PNB, enfront de la abstenció del PSOE i de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA).

El debat d'aquest dijous es va centrar únicament en les esmenes de la Cambra Alta, entre les quals destaca una del PP per "introduir major grau de flexibilitat" en matèria de contractació de personal per part de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) "donat l'increment de competències assumides per aquest organisme.

Així, l'organisme supervisor que presideix la popular Elvira Rodríguez podrà decidir sobre l'oportunitat de convocar processos de selecció de personal amb els que "cobrir vacants de la plantilla aprovada en el pressupost d'explotació i capital de l'entitat", quedant aquest procés fora de l'oferta pública d'ocupació (OPE).

CAPITAL EN EFECTIU PER AL CROWDFUNDING

D'altra banda, es precisen les condicions per conformar una plataforma de finançament participativa -el anomenat 'crowdfunding' - de manera que el capital social mínim de 60.000 euros hagi de ser desemborsat "íntegrament en efectiu".

No obstant això, també es permet constituir una plataforma d'aquest tipus mitjançant una tercera via: comptar amb una "garantia equivalent" que tingui un nivell de cobertura "equivalent" a la del capital social mínim i l'assegurança de responsabilitat civil.

El Senat també ha reduït "l'esforç" que les plataformes de crowdfunding han de fer en nom de la transparència, de manera que ja no hagi de difondre sinó únicament fer accessible la informació entre els promotors dels projectes i els potencials inversors a través de la seva pàgina web. També es clarifica que el crowdfunding està sotmès a la inspecció i sanció de la CNMV, però també a la seva supervisió.

A proposta de CiU, les plataformes de crowdfunding no només podran assessorar els promotors sobre la publicació de les seves projecte, sinó que també estaran autoritzades a prestar serveis i assessorament en les àrees de tecnologia de la informació, màrqueting, publicitat i disseny. Així mateix, comptaran amb quinze mesos, en lloc de dotze, per inscriure si volen fer noves operacions.

ALTRES MESURES

Juntament amb tota una bateria de correccions tècniques i precisions de forma, les esmenes del Senat modifiquen els requisits de constitució dels fons de titulització, perquè no s'apliquin només als valors dirigits exclusivament a inversors qualificats sinó, més precisament, als quals "no hagin de ser admesos a negociació en un mercat secundari oficial".

Els finançadors d'aquests fons també quedaran subjectes al règim de supervisió i sanció de la normativa, pel que fa a creditors d'aquests fons, i s'estén el criteri general sobre el règim transitori dels procediments administratius previst a les autoritzacions relacionades amb empreses de serveis de inversió i als procediments sancionadors de la Llei del Mercat de Valors.

En matèria de terminis, també s'amplia d'un a dos mesos el temps per a remetre a la CNMV els informes trimestrals dels fons de titulització que han de realitzar les societats gestores de fons i s'imposa l'entrada en vigor en el moment de la publicació de la llei -sense esperar que passeig el termini transitorio- dels articles relatius a les obligacions d'informació i comunicacions de fets rellevants i de les exigències sobre informes anuals i trimestrals per als que es publiquin transcorreguts dotze mesos.

MODIFICACIONS AL CONGRÉS

Al seu pas pel Congrés a finals de 2014, aquest projecte de llei ja va patir canvis importants, com l'augment fins als 5 milions d'euros de la quantitat màxima que es pot captar mitjançant 'crowdfunding' per part dels projectes dirigits exclusivament a inversors acreditats o professionals.

Per a la resta de projectes, el límit està situat en els 2 milions d'euros per plataforma, en els 3.000 euros per projecte i en els 10.000 euros pel conjunt de les plataformes que usin els minoristes, que no podran utilitzar mecanismes d'inversió automàtics, com sí s'ofereix als inversors professionals, que tampoc tenen límit d'inversió.

A més, es va prohibir que els projectes de crowdfunding basats en préstecs poguessin incorporar garanties hipotecàries sobre l'habitatge habitual del prestatari i es va elevar fins a un any el temps en què aquestes plataformes han d'estar inactives per perdre la seva autorització.

El projecte de llei també recull altres fórmules per fomentar el finançament de les pimes, com ara la creació d'un nou document 'Informació Financera-Pime' que ha d'incloure tota la informació de les petites empreses sobre assegurances, crèdits, etc. Així mateix, es preveu que les pimes i els autònoms rebin un preavís abans que se'ls tall o disminueixi el finançament.

D'altra banda, s'obliga a les societats que superin els 500 milions d'euros de capitalització passar del Mercat Alternatiu Borsari (MAB) al mercat regulat, llevat que es tracti de societats financeres o d'inversió; i s'endureix el règim infractor en el mercat de valors.

Font: web Europa Press

 

Comparteix