Inici de sessió d'usuari

La UAB rebrà dos ajuts FET-OPEN de la Comissió Europea
Edició/ 24 de Octubre de 2016

El projecte ArrestAD per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer, on participa el grup que lidera Lydia Giménez Llort, i el projecte MaQSens, una plataforma tecnològica per realitzar experiments quàntics a escala macroscòpica, amb la participació del grup dirigit per Àlvar Sánchez, rebran ajuts FET-OPEN del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea.

Es tracta d’una convocatòria molt selectiva. De les 544 propostes presentades a la darrera convocatòria, només han estat seleccionades 22, un 4% del total, de les quals dues, gairebé el 10%, compten amb la participació de la UAB.

La convocatòria FET-OPEN Novel Ideas for Radically New Technologies dóna suport especialment a projectes de recerca en estat incipient sobre noves idees orientades cap al desenvolupament futur de tecnologies radicalment diferents, que puguin canviar la societat al llarg de les properes dècades. Està orientada a posar a prova idees innovadores que no estiguin previstes en els plans de recerca actuals. FET-OPEN cerca projectes col·laboratius ambiciosos, de caràcter fundacional, avantguardistes, arriscats, amb visió a llarg termini i amb una aproximació interdisciplinària i sinèrgica.

Diagnòstic precoç de l’Alzheimer

El projecte ArrestAD proposa una nova visió de la recerca sobre la malaltia d’Alzheimer, adreçant les seves causes amb l’objectiu d’aconseguir un diagnòstic precoç per contrarestar o, fins i tot, poder aturar la patologia. Es fonamenta en una troballa recent que demostra el paper central d’un tipus particular de molècula, els heparan sulfats, com a detonants dels processos bioquímics que desencadenen el mal d’Alzheimer. El projecte està liderat per la investigadora Dulce Papy-Garcia, de la Université Paris Est Créteil.

El grup de recerca de l’Institut de Neurociències la UAB que coordina la professora del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Lydia Giménez-Llort hi participa oferint el seu bagatge en neurociència de la conducta translacional. Ho fa, a més, aportant un nou enfoc que adreça la malaltia no només des de l’enfoc cognitiu tradicional (les pèrdues de memòria i del judici que caracteritzen aquesta demència) sinó obrint el gran paraigües de símptomes neuropsiquiàtrics (com són l’agitació, l’ansietat, l’apatia, la depressió, la psicosis, l’insomni, entre d’altres) associats a la malaltia i que són els què agreugen de forma severa la qualitat de vida dels pacients i dels seus familiars cuidadors, determinant en molts casos la institucionalització dels malalts.

Experiments de física quàntica a escala macroscòpica

El projecte MaQSens té l'objectiu d'establir una plataforma tecnològica totalment nova per realitzar experiments en física quàntica a nivell macroscòpic, estudiar la frontera entre el món quàntic i el nostre món quotidià i utilitzar els resultats per crear noves tecnologies aprofitant les propietats quàntiques. Es pretén portar a l'estat quàntic objectes relativament grans, com esferes superconductores, per tal d’estudiar aquest límit. A part de l'important interès d'abordar qüestions fonamentals per a la ciència - els límits de la física quàntica-, els resultats serviran per dissenyar una nova generació de dispositius basats en els fenòmens quàntics. Entre ells, es pretenen realitzar avenços útils per als ordinadors quàntics del futur i també el disseny d'una nova generació de sensors ultrasensitius que poden ser importants per la nostra societat de 'smart cities', cotxes autodirigits i processos robotitzats.

Liderat per l’investigador Markus Aspelmeyer, de la Universidad de Viena, el projecte compta amb la participació del Grup de Recerca en Superconductivitat del Departament de Física de la UAB que dirigeix el professor ICREA Acadèmia Àlvar Sánchez, amb experiència en noves maneres de modular la forma dels camps magnètics.

Font: Web UAB

Comparteix