Inici de sessió d'usuari

Les demandes per treballar fora es tripliquen
Edició/ 28 de Febrer de 2012

158.000 espanyols van recórrer a Eures, el tauler d’ocupació europeu

Fins i tot a la llunyana Lapònia, si escau, ofereix feina Eures, el tauler virtual d’anuncis d’ocupació creat el 1993 per la Comissió Europea. L’existència d’aquesta xarxa, que reuneix ofertes d’ocupació a tot el continent, era àmpliament desconeguda pels espanyols fins que va arribar la crisi. Si durant els anys del boom econòmic les sol•licituds d’informació es van mantenir entre 40.000 i 50.000 l’any, amb l’esclat de la crisi, entre el 2008 i el 2011, les xifres s’han triplicat. L’any passat el servei d’Eures a Espanya va atendre la xifra rècord de 158.333 demandes, d’acord amb l’últim informe anual d’Eures. La xifra no reflectéis els accesos directes per Internet a les ofertes d’ocupació, que es calcula que el 2011 van ser uns 200.000.

Tanmateix, molts d’aquests demandants d’ocupació de seguida s’adonen que no són exactament “candidats a la mobilitat transnacional” a causa, sobretot, del seu escàs o nul coneixement d’idiomes o la falta de preparació per als llocs ofertats.
Malgrat l’allau de demandes d’informació gestionades l’any passat, només es van arribar atramitar al voltant de 8.000 sol•licituds d’ocupació (aquesta xifra tampoc no té en compte les persones que responen directament a les ofertes). La xarxa Eures recopila les ofertes procedents de les agències oficials de col•locació de 31 països europeus i les ofereix directament a través d’internet i dels serveis autonòmics d’ocupació. L’oferta és d’allò més variada, encara que gairebé sempre s’exigeix coneixement d’almenys un idioma estranger, ja sigui el del país de destinació o bé l’anglès: xef de cuina japonesa a Oslo, psicòleg en una clínica holandesa, granger als fiords de Noruega, instal•lador de rajoles en un poble perdut de Bèlgica…

Els consellers Eures, repartits per totes les províncies, tenen a més una tasca menys grata: obrir els ulls a qui està disposat a emigrar i explicar-li, sense pretendre desanimar ningú, que la vida a l’estranger no sempre és tan bonica com expliquen en programes com Españoles en el mundo. “Aquests programes transmeten la impressió que te’n vas a l’estranger sense pensar i et sortirà bé”, lamenta Gloria de Luis, consellera d’Eures a la Comunitat de Madrid. “Aquí diem les coses com són, insistim que han de poder treballar i viure, comprar una barra de pa a Alemanya també, per exemple”, explica. Recentment s’ha gestionat una oferta d’ocupació per a infermers procedent de Finlàndia; a més de la titulació, exigien un nivell alt d’anglès, oferien classes gratuïtes de finès i un sou d’uns 2.500 euros, considerat baix per als estàndards locals.
“Una infermera espanyola que treballa allà ens explicava que en tens prou per viure, però que els locals aspiren a més”, explica De Luis.El perfil del demandant d’ocupacióa Espanta disposat a treballar en un altre país europeu ha canviat durant els últims anys.

Si abans recorrien a aquest servei comunitari de col•locació estudiants i acabats de llicenciar que buscaven aprendre un idioma i tenir una primera experiencia laboral en un entorn internacional, ara abunden els aturats sense qualificació, sovint sense  coneixement d’idiomes.

El servei espanyol d’Eures disposa de 74 consellers a Espanya. “Cada vegada més, treballem en cooperació amb els serveis autonomics d’ocupació, perquè l’accésa les nostres ofertes sigui automàtic i arribi directament als interessats”, explica la responsabled’EuresaEspanya,

María José Arias. Eures té equips especials dedicats a cooperar amb els països que més treballadors demanden. Hi ha “ponts de cooperació permanents” amb Alemanya, els països nòrdics i el bloc de França, Suïssa i Holanda.
També s’ocupa d’organitzar per a les empreses que ho sol•liciten processos de selecció específics a Espanya. Per exemple, les famoses ofertes per a personal sanitari al Regne Unit o per a enginyers a Alemanya; en un d’aquests últims processos de selecció, recorda Arias, només el 15% dels sol•licitants complia el requisit de l’idioma.

Font: Notícia de La Vanguardia 27/02/2012

Fotografia logo Eures

Comparteix