User login

Avanços per tractar l' Alzheimer
Edició/ 6 de June de 2012

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de Barcelona (UB) han desenvolupat una molècula multidiana, ASS234, que inhibeix en proves in vitro l'agregació de la proteïna ß-amiloide implicada en la malaltia d'Alzheimer, alhora que estimula la transmissió colinèrgica i monoaminèrgica clau en la funció cognitiva. L’ASS234 és una molècula permeable a la barrera hematoencefàlica amb un elevat perfil multipotent que s'ha dissenyat a partir del donepezil (Aricept®), un dels pocs fàrmacs efectius per al tractament pal·liatiu i simptomàtic de la malaltia.

Per abordar el desenvolupament d'aquesta nova molècula, els investigadors han utilitzat l'estratègia de “fàrmacs multipotents”, capaços d'actuar simultàniament sobre les diverses dianes cerebrals que intervenen en aquesta malaltia neurodegenerativa, ja que el paradigma utilitzat en el disseny de fàrmacs basat en l’estratègia “un fàrmac, una diana” (one drug, one target) s'ha mostrat incapaç de donar resultats satisfactoris fins ara.

L’ASS234 s'ha desenvolupat com un híbrid de dues molècules conegudes. Una d'elles és el donepezil, utilitzat actualment en el tractament de la malaltia d'Alzheimer, i l'altra el compost PF9601N, un inhibidor de l'enzim monoaminoxidasa B (MAO B), patentat i desenvolupat també pels mateixos investigadors de la UAB i del CSIC, amb demostrat efecte neuroprotector en diferents models experimentals de la malaltia de Parkinson.

 La recerca ha estat liderada per Mercedes Unzeta, investigadora del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i de l'Institut de Neurociencias (INc) de la UAB, José Luis Marco Contelles, investigador del CSIC en l'Institut de Química Orgànica General (IQOG), i F. Javier Luque, investigador del Departament de Fisioquímica de la Facultat de Farmàcia i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB).

Aquests investigadors treballen des de fa anys en el disseny, síntesi i avaluació biològica de noves molècules multipotents capaces d'estimular la transmissió neuronal i que tinguin alhora un efecte neuroprotector. L’ASS234 actua sobre tots dos processos.

L’activitat bioquímica i el potencial farmacològic de la molècula han estat exhaustivament caracteritzats per Irene Bolea (UAB), mentre que la seva síntesi l’ha realitzada Abdelouahid Samadi (CSIC). Els assajos previs de la interacció d’ASS234 amb les seves possibles dianes han estat realitzats per Jordi Juárez-Jiménez (UB). L’ASS234 ha estat patentada per les tres institucions.

Aquesta molècula podria ser bastant més eficaç que altres compostos de referència per estimular la transmissió neuronal i actuar simultàniament sobre diferents dianes cerebrals. Fins al moment les proves in vitro realitzades a la UAB han demostrat que l’ASS234, a més de ser capaç d'inhibir les monoaminoxidases A i B, actua també sobre els enzims acetilcolinesterasa i butirilcolinestera, el que permet augmentar els nivells d'acetilcolina, un neurotransmissor deficitari en l'Alzheimer. Els últims resultats obtinguts indiquen que l’ASS234 també redueix l'agregació de la proteïna beta-amiloide que dóna lloc a l'aparició de les plaques senils característiques de la malaltia.

Altres estudis recents duts a terme per investigadors de l'Institut Cajal del CSIC i de la Universitat de Lodz (Polònia) han demostrat en rates que l’ASS234 millora la memòria i travessa la barrera hematoencefàlica.

Totes les investigacions realitzades fins ara palesen que l’ASS234 és una molècula multidiana prometedora per al seu possible ús terapèutic en la malaltia d'Alzheimer. Tal com afirmen els doctors Unzeta i Marco Contelles, l’ASS234 “es revela a priori com un derivat de donepezil, amb les seves virtuts, però a més amb un potencial farmacològic multipotent i divers, que podrien fer d'ell un fàrmac més eficaç per al tractament d'aquesta patologia”.

 La investigació sobre l’ASS234 i els resultats obtinguts ha estat publicats recentment en la revista Journal of Medicinal Chemistry.

Font i fotografia: www.uab.es de 04/06/2012 

Comparteix